Un gimnàs emocional és un espai de coneixement i entrenament.
No és un espai terapèutic. No és un lloc on es donen receptes màgiques. Cada gimnasta ha de fer el seu propi entrenament i trobar el seu propi camí cap al benestar amb l’ajut d’allò que nosaltres proposem.
L’objectiu és que cada persona s’entreni des de la seva personalitat i intel·ligències, per augmentar la percepció del seu benestar personal.
Es forma a través del model de Competències Emocionals del GROP de la Universitat de Barcelona (Grup de Recerca ….) i del que la neurociència aporta de base científica.
És un espai per a la prevenció de la salut física i mental.
És un gimnàs perquè es planteja de forma trimestral i amb un circuit anual perquè la constància en l’entrenament generi els canvis desitjats per cada gimnasta.
No és un taller, perquè l’entrenament mínim és de 3 mesos, i l’important no són tant les hores que s’entrenen, sinó la durada en el temps.
És un espai per a l’autoconeixement i la construcció personal.
És un espai d’intercanvi on tots aprenem de tots.
És un espai on no s’ha de discriminar ningú per motius econòmics.
És un espai on no importa el teu sexe, el teu nivell formatiu, la teva cultura, la teva edat, la teva religió, els diners que tinguis, etc, ja que totes i tots sentim emocions, això és el que ens uneix!
És una porta al coneixement. Moltes persones, després del seu pas pel gimnàs emocional, s’han retrobat de nou i han tornat a estudiar o a formar-se; hi ha qui ha escrit un llibre, començat a pintar, s’ha apuntat a una coral, a ballar,… Moltes persones han començat a escoltar-se de veritat per primera vegada a la seva vida.
El despertar de la consciència emocional, les eines de regulació, i el fet de sentir-te una persona autònoma emocionalment ens dóna ales i ens ofereix un ventall infinit de noves oportunitats.
Hi ha gimnastes que diuen que les persones amb les quals comparteixen l’espai de gimnàstica emocional són el seu grup de suport; altres que l’entrenament les ha ajudat a saber cap a on canalitzar la seva energia, el seu malestar o la seva vida; d’altres que es veuen més fortes per afrontar allò que els toca viure.
La metodologia alterna la teoria i la pràctica amb sessions on es treballa a través de les disciplines artístiques, des del moviment, la reflexió, la visualització, el debat, la música, el sentit de l’humor…
